sábado, 21 de febrero de 2015

Valencia F.C. otro Gran Patrocinio





Trayectoria Estrella

Damm lanza su segunda ‘Trayectoria Estrella’
Proyecto de captación del talento centrado en los jóvenes

infoRETAIL.- Grupo Damm ha puesto en marcha la segunda edición de ‘Trayectoria Estrella’, su proyecto de inversión en el desarrollo de personas y captación del talento.

Se trata de un programa de carácter nacional destinado a los universitarios recién licenciados, donde se buscan perfiles profesionales para hacer frente a los nuevos proyectos y negocios de la compañía. El proyecto focaliza su captación en tres perfiles estratégicos: comercial, cadena de suministro (supply chain) y digital.

El inicio del programa tendrá lugar en el espacio JoBarcelona los días 16 y 17 de febrero, y también a través de la plataforma LinkedIn del grupo. La fase de selección se realizará en la sede central de Damm en Barcelona el próximo mes de abril.

En esta segunda fase se convocará a 150 candidatos a participar en una jornada de evaluación gamificada. Tendrá además un componente social, ya que la puntuación obtenida por todos los candidatos en la realización de los juegos será traducida por Damm en ayuda alimenticia para alguna organización sin ánimo de lucro.

Para Marcial Navarro, director de Recursos Humanos y Servicios del Grupo Damm, “el mundo y en especial las nuevas tecnologías están avanzando a una enorme velocidad y la experiencia, adaptación y visión de los jóvenes universitarios aporta valor a la compañía”.



  



Genios del Siglo XXI


EL ‘FOOD PARK’ DEFINITIUALBERT ADRIÀ DESPLEGA ALS VOLTANTS DEL PARAL•LEL UN REPERTORI GASTRONÒMIC DE MÀXIM NIVELL EN SIS RESTAURANTS

A poc a poc, com qui marca l’espai amb els colzes a la zona d’un parquet de bàsquet, Albert Adrià ha anat fent seu el Paral•lel de Barcelona i carrers adjacents del barri de Sant Antoni. Tickets, Pakta, Bodega 1900, Niño Viejo, Hoja Santa i, pròximament, Enigma. Ni més ni menys que sis establiments d’un nivell gastronòmic estratosfèric, que abasten un ampli ventall de preus i un grapat de tendències culinàries tan diverses com la mexicana, la tradició vermutera o l’alta cuina contemporània. El xef, amb l’ajuda dels germans Iglesias i un equip de cuina de primera, ha construït una mena de parc d’atraccions. El primer –i definitiu– food park és al Paral•lel, i a finals del 2015 en podràs veure la construcció en un documental anomenat Constructing Albert.


lunes, 16 de febrero de 2015

Ernest Moradell un Genio de la Publicidad





Ernest Moradell i Català (Palamós, 21 de desembre de 1920 - 24 de maig de 2005) dissenyador gràfic i pintor, és considerat un dels pioners del disseny gràfic a Espanya. Va treballar per les agències publicitàries "Gabernet Publicidad" i "Alas/Interalas" realitzant campanyes per a grans firmes comercials com ara Pepsi-Cola, Bic, Cervesa Damm, La Lechera o Nescafé, entre d'altres. També és autor de campanyes i cartells de caràcter institucional com "Mantenga limpia España","Cajas de Ahorro", "Promoción del libro" o "Compre productos españoles".Així mateix va ser un dels artífex de la promoció de la Costa Brava i la creació de la seva marca.


Moradell fou un dels fundadors de Grafistes FAD, entitat creada el 1961 i que més endavant passaria a anomenar-se Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts Decoratives (ADG-FAD). Entre 1960 i 1980 va rebre diversos premis pels seus treballs i el 1998 va ser homenatjat per CODIG de qui va rebre el títol de soci d'Honor i la medalla de plata. El Col·legi Professional de Dissenyadors Gràfics de Catalunya el compta entre els seus socis d'honor. Alguns dels seus treballs han estat recollits per revistes tan prestigioses com la "Graphis Annual", "Gebrauchsgraphik" i "Modern Publicity" i part de la seva obra gràfica forma part de les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona.

Nota biogràfica

Ernest Moradell Català va néixer a Palamós el 1920, una ciutat a la qual sempre s'hi va sentir fortament lligat, on hi va estiuejar durant més de quaranta-cinc anys i per la qual va realitzar alguns cartells publicitaris. De ben jove es va traslladar a Barcelona i el 1935 va cursar estudis a a l'escola d'arts i oficis de Sant Martí de Provençals. El 1937 va realitzar la seva primera exposició en una col·lectiva de pintura a les Galeries Laietanes de la ciutat comtal. Un any any abans havia entrat a Seix Barral en qualitat de dibuixant, però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola li va impedir continuar desenvolupant el seu treball. El 1938, formant part de la "lleva del biberó", va ser cridat a files per a lluitar a la Batalla de l'Ebre on coincidí amb Amand Domènec. Acabada la guerra, complí tres anys de servei militar a Ceuta. El 1945 va guanyar el primer premi de dibuix de la ciutat-protectorat de Ceuta. L'any següent accedí per oposició a una plaça de geòmetra a l'Ajuntament de Barcelona i no va ser fins a finals de la dècada de 1940 que Ernest Moradell iniciés la seva trajectòria com a publicista i dissenyador gràfic.

Casat amb Concepció Bosch i Barrena; un dels fills del matrimoni, Arcadi Moradell Bosch, ha esdevingut també un reconegut dissenyador gràfic.
Trajectòria professional

Ernest Moradell començà la seva carrera com a grafista el 1949 a l'agència Gabernet Publicidad, on es va especialitzar en la maquetació editorial. Un any després, esdevindria el director d'art d'aquesta agència pionera en campanyes de publicitat a l'estat spanyol. Entre 1950 i 1964, va realitzar nombroses campanyes publicitàries i cartells per a empreses d'àmbit nacional (Punto Blanco, Anís del Mono, Cerveses Damm, Pastilles Juanola, Calmante Vitaminado, Ron Negrita Bardinet) i internacional (Pepsi-Cola, Silver Match, Royal Ambré, Philips,Bic). Durant aquests anys, Moradell va ser també supervisor i compaginador de la revista Distinción i tingué una paper molt actiu en la creació d'una nova secció del FAD. El 1961, participà en la fundació de Grafistes FAD juntament amb Josep Pla-Narbona (President); Amand Domènech i Enric Huguet (secretaris) Àngel Grañena i José Martínez (tresorers); Josep Baqués, Juan Dorado, Ricard Giralt Miracle, Sebastià Rey, Eudald Serrasolas, Tomàs Vellvé (vocals igual que Ernest Moradell). Un dels primers objectius d'aquesta associació va ser la de regular l'organització dels concursos de cartells (1962) per tal d'establir criteris davant de la situació arbitrària en què es trobaven dits concursos, seguit del de fixar uns premis anuals que reconeguessin la tasca realitzada en pro de l'art gràfic (1964) que s'anomenarien Premis Laus. Entre altres accions de la primera junta de Grafistes FAD que van deixar petja de futur hi ha la presentació de cartells (en reivindicació) de les festes de La Mercè (1962), les exposicions d'art i l'edició de catàlegs amb obres recents dels membres de l'associació. El 1962, Moradell va guanyar el primer de segona edició del Concurs de cartells de l'empresa Nestlé; concurs que va ser un referent en el món de la publicitat espanyola durant els anys 60 i va donar a conèixer el treball d'una nova generació de grafistes.


El 1964, coincidint de ple amb el període de "desenvolupisme" econòmic espanyol -conegut també com l'època del desarrollismo o del miracle econòmic espanyol- Ernest Moradell va ser contractat com a director d'art per Alas, Comapañía General de Publicidad, una prestigiosa agència espanyola de publicitat que, a ran de fusions amb altres empreses del sector, també es coneixerà amb el nom d'Interalas DMM. Moradell col·laborà amb Alas/Interalas DMM fins al 1985 com a responsable de campanyes institucionals relacionades amb la promoció turística i del consum, el comportament cívic o l'ampliació d'hàbits culturals. Entre aquestes campanyes destaquen “Compre productos españoles”, "Loteria Nacional", “Mantenga limpia España” o “Promoción del libro y la lectura”.Per altra banda, també es va ocupar de la publicitat i del disseny de cartells de productes comercials de les marques "Nescafé", "Pato Rojo", "Llave de Oro", "Conde de Caralt", "Riera Marsà", Detergents "Dixan", "Albo", "Eugène" o "Torras Hostench". A la vegada va realitzar treballs per a entitats i orgnismes com "Tele/eXpres", "Renfe" o "La Caixa"; cartells per a fires, exposicions i congressos, dels quals han estat exposats els del Saló Nacional'"Hogarhotel" (1963 i 1969), els del Saló Internacional "Expoquimia" (1965-75), el de la "Semana Interacional de cine en color" (1972) o els de la Fira-Congrés "Sonimag" (1972). De Moradell és la logomarca "Baqueira Beret"(1968) i l'autoria d'una gran quantitat de cartells relacionats amb la promoció turística de Palamós i de la Costa Brava.

El 1967, Ernest Moradell va accedir a la presidència de Grafistes FAD i, entre 1966 i 1970, va exercir de professor de plàstica publicitària al Conservatori Municipal d'Arts PlàstiquesMassana de Barcelona on va col·laborar en la reforma pedagògica de la matèria bo i seguint les directrius de Josep Artigas, Josep Pla-Narbona, i al costat d'Enric Huguet o Joan Pedragosa. Tots ells van encaminar l'ensenyament de l'antiquada "plàstica publicitària" cap una nou sistema d'aprenentatge centrat en la metodologia dels processos de disseny, la creativitat i l'accent en les possibilitats comunicatives de la imatge.

D'encà la seva jubilació, el 1985, Moradell va anar substituint l'activitat gràfica per una altra de les seves passions vitals: la pintura.

Estil i context

Ernest Moradell forma part d'una generació de grafistes que, durant les dècada dels anys 1950 i 1960, van contribuir a la modernització del llenguatge gràfic i publicitari tant a Catalunyacom a l'estat espanyol; van conferir una nova funció pública pel disseny i pels dissenyadors. Els integrants d'aquesta "escola" que es començava a perfilar a mitjan de la dècada dels 60 a Barcelona entorn de Grafistes FAD van ser majoritàriament autodidactes o bé van tenir una formació relacionada amb les "belles arts" i el dibuix. Van prendre consciència de passar de ser dibuixants a ser dibuixants de publicitat i d'anuncis, més endavant, grafistes i finalment dissenyadors gràfics.

Va ser la generació a la qual pertany Moradell la que va constituir la professió i la que va posar de manifest la importància econòmica del disseny gràfic i el paper que hauria de desenvolupar en la dinàmica empresarial. Va reivindicar la necessitat d'escoles de disseny, la d'associacions i entitats de promoció, alhora que va plantejar un debat sobre el rol del dissenyador respecte el de l'artista i el de l'artesà.En aquest debat, alguns dissenyadors valoraven i cercaven un estil propi clarament identificable -com Pla-Narbona, Baqués, Gallardo o Morillas. D'altres en canvi, creien que l'estil era allò que servia per identificar un producte o una empresa i no al dissenyador. Aquest és el cas d'Ernest Moradell que va preferir aprofundir en l'especificitat d'allò gràfic i del dibuix per posar-los al servei de la comunicació, que no pas desenvolupar un estil propi i una personalitat artística mitjançant el disseny. Sempre va creure que el disseny havia de servir a la funció i no al propi disseny.


 

  Fuente: wilkipedia

domingo, 15 de febrero de 2015

Nuestra Maestra Cervecera


Karen Peiro presentando a los medios la Reserva de Nadal

Famoso Carro tiro Damm


Don J. Casasayas (medalla de oro), por su original carro para el transporte de botellas. Clase décima, segunda categoría, primer grupo:' Primer premio al número 1 de don Jacinto' Amigó (medalla de oro). Era un original carro' para el transporte de becerros. Segundo premio al número 2, de don José Abril (medalla de plata). ; Clase undécima, primer grupo: ' Primer premio al húmero 1 de la S- A. Damm (medalla dp oro). Clase undécima, segundo grupo: Primer premio al número 1 de la S- A. Damm (medalla de oro). \ Clase undécima, tercer grupo: Primer premio al número 1 de la S- A. Damm (medalla de oro). Sabido es el gusto y propiedad con que la casa Damm presenta sus enganches. El domingo obtuvo un nuevo premio.
Fuente: Hemeroteca de La Vanguardia miércoles 22 de abril de 1925

Comencen les Calçotades


Carnestoltes ja ha arribat







sábado, 14 de febrero de 2015

Dijous LLarder Vic 2015















Un año mas con motivo del Dijous Gras se ha mantenido la tradición en la Plaza Major de Vic de los bocadillos de botifarra cansalada y porc Rostit que ha sido cocinado durante toda la noche para el deleite de los visitantes, siendo patrocinado por diversas entidades entre la que se encuentra Estrella Damm, como novedad se ha realizado un viaje en globo alcanzado una altitud de 1500 m, toda una experiencia

domingo, 8 de febrero de 2015

Armonía Gastronómica


Diversificación del Grupo Damm

En la diversificación del Grupo Damm se encuentra la cadena de restauración Dehesa de Sant María y también  la Cadena Rodilla.

 

Nuevo anuncio de Cacaolat


Semifinals Tapa L'Any Antiga Fábrica Estrella Damm





Los finalistas se encontrarán el 1 de Marzo en Sitges

Los clasificados

La carrillera (Bar Mantxego)
Pasion por la olla del Aquellarre (Firo Tast)
Pulpò fusión al pimentón (Arume)
Farcellet de ánima de pota blava (Casino Café)
Crème brulée de foie (La Marineta)
El origen del nido de pato (Subit)
Biquini al estilo Xirricló (Cal Xirricló)
Bacallá i no va dir res més (Antull Restaurant Lounge)
Petit Suisse de carxofa Prat y Trifassico de pota blava (Ona Nuit Restaurant)
Coca de otoño (La Catedral)
Arroz Caldoso (Tapes&Tapes)



Escapa a Sitges

Cafe Roy y Café Montroig

Sede Keler Donostia

Un nuevo punto de encuentro para Donostia donde siempre ocurren cosas que tienen que ver con el latir de la ciudad y la vida cotidiana su sus gentes.

El fantasma de la Antigua Fábrica


Antigua Fábrica

Cada día se realizan nuevos eventos en la Antigua Fábrica, este acto iCat.cat El Experts con Música en Directo.

Historia Mercat de la Boqueria

El Bock o Carnero le da su nombre


Mercado de la Boqueria

publicado el 17/06/2010

Ocupa el espacio donde se había alzado el convento de Sant Josep de las carmelitas descalzas, por eso también se conoce como el Mercat de Sant Josep.

La primera noticia del mercado de la Boqueria data de un documento del año 1217, que estipula que "un representante del rey ha concedido a un particular la propiedad de una mesa para trinchar la carne".

A finales del siglo XIII, en tiempo de Pere el Gran, se construyó la segunda muralla de la ciudad que recorría el actual paseo de la Rambla. Delante de uno de los accesos de esta muralla, el Portal de Santa Eulàlia, estaba el llamado llano de la Boqueria. Aquí venían los vendedores ambulantes y los campesinos de los alrededores para vender sus productos. En 1470, a resultas de una petición de los campesinos del Raval y de los pueblos del Baix Llobregat, se ubicó la feria de cerdos del mes de diciembre.

Pasada la Edad Media, se fueron estableciendo mercados ambulantes en varios lugares de la Rambla que, a finales del siglo XVIII, dieron lugar a un conjunto desbaratado y anárquico.

Cuando se proyectó ampliar la ciudad derribando las murallas, nació la idea de reagrupar las diferentes actividades mercantes en un sitio abrigado. El lugar escogido fue el terreno que había ocupado el convento de Sant Josep de las carmelitas descalzas, muy afectado por la quema de conventos del 25 de julio de 1835. Como se trataba de una antigua zona eclesiástica que pertenecía al terreno público desde la política de desamortización, la municipalidad decidió pedir la cesión al Estado.

Una vez terminada la demolición en 1837, las barracas de los comerciantes de la Rambla se reagruparon provisionalmente en el emplazamiento del antiguo convento. La colocación de la primera piedra del mercado, el día de Sant Josep de 1840, fue acompañada de un ritual bastante elocuente: una onza de oro y otras monedas se depositaron bajo esta primera piedra, como símbolo de la riqueza que traería el futuro mercado. Pronto se comprobó que el terreno disponible era insuficiente y la municipalidad expropió edificios contiguos.

En 1848 se construyó la actual plaza neoclásica, porticada con grandes columnas jónicas. En el interior de este recinto, en el que toldos de tela formaban techo, se construyeron 68 puestos. En las Navidades de 1871 se inauguró la iluminación de gas, y en 1914 la empresa La Maquinista Terrestre y Marítima construyó el techo metálico que recubre actualmente el mercado.

Arquitectura

Tiene una cubierta de hierro compuesta de cinco cuerpos idénticos sin cierre perimetral que construyó la empresa La Maquinista Terrestre y Marítima en 1914.

En el acceso principal hay un arco modernista de 1913 del arquitecto A. de Falguera. Es un portal de hierro decorado con paneles de vidrio de color azul y círculos amarillos. Descansa sobre dos bases de obra recubiertas de trencadís al estilo de Gaudí. De la parte superior del arco cuelga un antiguo escudo de la ciudad.

Año de construcción: iniciado en 1840 y terminado en 1914.

Tipo de edificio: aislado.

Superficie total: 6.089 m²

Superficie comercial: 2.583 m²

Remodelación: terminada en 2001.

Fuente: web Ayuntamiento de Barcelona

Emocions Sorli








Cata en Vilassar de Dalt en el Espacio Emocions Sorli Taller nuevo centro comercial con Restaurantes y Hotel en el que se realizan actividades, catas y show cooking